EL PESSEBRE

D'EN PAU

Aquest matí en Pau s'ha llevat aviat. Avui no pot perdre un minut: Ha convidat amics de tot el món per celebrar el Nadal a casa seva i no tardaran a arribar. Com cada any, cantaran nadales al costat del pessebre. Després, reunits al voltant d'un bon foc, s'explicaran meravelloses històries dels seus països.

En Pau està impacient:

-He d'afanyar-me! He de fer el pessebre abans que arribin els meus convidats. Però on està la meva caixa de tresors?

Busca i rebusca i troba la caixa sota tres pots de llavors. Però quan aixeca la tapa...quina decepció! On estan les figuretes?

Al fons de la caixa només hi queda una figureta trencada.

Els ratolins del camp han menjat bé -suspira en Pau molt trist-. Els meus amics són a punt d'arribar i el pessebre no està fet.

En Pau reflexiona: «I si els hi demano que portin una figureta pel pessebre».

En Pau recupera el somriure.

-Quina bona idea! Ara mateix els aviso. Tindré el pessebre més bonic del bosc!

Quina figureta ha trobat en Pau?

L'ESTRANYA TROBADA DEL MUSSOL

El mussol ha deixat el seu niu i vola cap a la casa d'en Pau. Al posar-se sobre un matoll descobreix alguna cosa que li agrada molt per omplir el pessebre del seu amic. Se la guarda i diu molt content:

-Ja tinc el regal per el Pau!

De cop i volta, escolta una veu darrera d'ell:

-Puc ajudar-te?

El mussol es gira i veu dos grans ulls grocs.

-Sóc en Carles. Conec molt bé el bosc i crec que puc trobar alguna cosa molt més bonica. Segueix-me -diu l'estrany animal.

-Que amable ets! -respon el mussol.

Tots dos s'endinsen en el bosc. Pel camí en Carles li conte moltes històries sobre cabretes i xais.

De cop i volta, el mussol escolta una veu.

-Pss, pss...

És l'esquirol vermell que des de la branca d'un arbre fa grans escarafalls al mussol.

-Compte, és el llo...

Però el mussol riu tant amb les històries que no ho sent.

També en Pinxo, l'eriçó, intenta advertir-lo:

-Compte, que et men....

Però el mussol continua sense sentir res.

Ara és la llebre que exclama:

-Compte, que et vol...!

-MENJAR! -udola el llop obrint una gran boca.

El mussol surt volant just a temps i pica al llop a la pota.

Aquest surt corrents mentre crida:

-Ai, ai, ai!

I el mussol continua volant fins a la casa d'en Pau

Quin regal li ha portat?

EN PINXO, L'ERIÇÓ PORUC

En Pinxo, l'eriçó, és molt poruc, sempre està fet una bola plena de punxes.

-El llop està de nou rondant per aquí. Aquest bosc està ple de perills i he d'anar a la festa d'en Pau. Li he promès que li portaria una figuereta pel seu pessebre. Què puc fer? -gemega en Pinxo.

L'eriçó s'arma de valor. Deixa de ser una bola plena de punxes, treu el cap i diu per a sí mateix:

-Ànim, Pinxo, sigues valent, no tinguis por.

I comença a caminar sota els vells roures. De cop i volta un soroll l'espanta.

-Què ha estat això?

Ja està a punt de tornar a fer-se una bola quan pensa amb en Pau i en la sorprès que li ha de portar.

-Sigues valent, no tinguis por- es diu a sí mateix tot caminant pel bosc.

Mentre aixeca el seu musell cap al cel, una ombra cau sobre ell i el bombardeja amb projectils.

-Auxili! Mama! Crida en Pinxo.

I s'enrosca i fa una bola mentre aguanta la respiració.

En Pinxo no s'atreveix a moure ni una punxa. Després escolt un somriure maliciós.

-Et creies que era el llop?

En Pinxo obre un ull i reconeix a l'esquirol Alícia, que s'està rient d'ell.

En lloc d'espantar-me podries ajudar-me a trobar una figureta pel pessebre del Pau.

-Et dono la meva figureta -diu l'esquirol, perquè la perdoni. Jo en buscaré una altra. Ens veurem a casa d'en Pau.

En Pinxo segueix el seu camí i, encara espantat, arriba a casa d'en Pau.

Quina figureta li porta?

EL TOBOGÁN DE LA MARTA, LA CUCA DE LLUM

Aquest matí, la Marta, la cuca de llum es posarà en camí cap a la casa d'en Pau. Trigarà un dia a arribar, però primer ha de baixar del seu arbre amb la figureta, que pesa molt. Com podrà baixar-la sent ella tan petita? Els seus veïns li donen consells.

La marieta li diu que voli.

-Impossible, què faig amb la figureta?- respon la Marta.

El borinot l'aconsella que salti.

-Estàs boig! Això és altíssim! -diu la Marta.

Mentre pensa què fer, la Marta observa com rellisquen les gotes de la rosada pel tronc de l'arbre.

-Ja està! -exclama- Vaig a fer un tobogan!

Tria una gran fulla de roure i s'hi asseu a sobre.

El borinot li dóna la figureta, la marieta l'empenta suaument, i la Marta rellisca per la rosada molt a poc a poc al principi i, després, cada vegada més de pressa.

La Marta arriba al terra sana i estalvia, i els seus amics exclamen:

-Visca, Marta! Ho has aconseguit!

Sorpresa de la seva audàcia, la Marta arriba a la casa del Pau.

*Quina figureta li porta la Marta?

LA DECEPCIÓ D'EN MARTÍ,

LA PAPALLONA

Ara que el regal pel Pau està preparat i ben embolicat, en Martí es perfuma i es posa ben guapo.

És el més presumit del bosc i mai surt sense el seu llacet.

Fa dies que en Martí pensa en la festa d'en Pau: ha escoltat que la Marta, la cuca de llum, també hi anirà i vol ser el més guapo de tots. Es mira al mirall mentre pensa quines ales portarà: les blaves i negres? Són massa fosques. Les roses i grogues? Massa cridaneres. Així que treu de l'armari les seves ales de gala, vermelles i d'or: just el que necessita per una gran ocasió!

Es pentina bé, es perfuma amb fragàncies de flors silvestres, es torna a mirar al mirall i es veu molt guapo.

En Martí surt volant i, pel camí, voleteja i xiula, impacient per arribar a la festa.

Just quan veu el gran avet d'en Pau, s'escolta un tro molt fort seguit de llamps. De sobte, cau una tempesta. A en Martí no li ha donat temps a trobar refugi i en pocs segons està xop, totalment despentinat i les seves ales estan xopes.

-Això és terrible! Així no hi puc anar! -exclama molt trist.

Llavors, la Marta el veu de lluny i li diu:

-Que guapo estàs Martí!

En Martí s'oblida de tot i segueix a la Marta a casa d'en Pau.

Quina figureta li porta en Martí?

LES RECEPTES

DE L'ÀNEC LEO

- Una mica de llimona, un pessic de canyella, una mica de vainilla..., al Pau li encantarà aquest postre- diu en Leo.

Posa el plat a la finestra perquè es vagi refredant i ordena la casa abans de marxar: recull l'habitació, posa bé els coixins i fa el llit.

Però quan torna a la cuina i mira cap a la finestra...

- No quedar res! Qui s'ha menjat

el meu postre?- crida enfadat.

En Leo examina el terra amb atenció i veu molles que el porten a la casa del ratolí Rikikí.

En Rikikí reconeix que ell s'ha menjat el postre.

-És veritat, reconec que me l'he menjat- diu avergonyit-. Només volia provar-ho, però estava tan bo i tenia tanta gana que l'he devorat tot.Perdona'm, Leo.

Al Leo li fa pena, i al cap d'una estona li demana que l'ajudi a preparar dos nous regals pel Pau.

Quan el primer regal està embolicat, en Leo li diu al Rikikí:

- Vigila el foc, neteja bé la cuina bans de marxar i, un cop hagis acabat, tanca la porta de casa i vine amb el teu regal.

I se'n va molt content a casa del colom Pau.

Quin regal li porta al colom Pau?

LES IDEES DE L'ELEFANT PIMPOM

Lluny, molt lluny del bosc del colom Pau, l'elefant Pimpom es prepara pel viatge des de la selva.

Pensa enfadat per què el despertador no ha sonat, i arribarà tard a casa del colom Pau perquè encara no té el regal.

Decideix anar a comprar-lo al Gran Mercat, a la botiga de la senyora Gasela.

-Bon dia. Vull comprar una figureta pel pessebre del colom Pau.

-Sap què vol? Segur que ho tinc!

-Un quilo de cacauets.

-Pel pessebre?

-Una pinta.

-Pel pessebre?

-Una canya de pescar?